Where the City Ends

Where the City Ends, presenta una selecció de 15 composicions pròpies per a piano escrites al llarg de quasi 45 anys (1979–2023). El pianista Jordi Camell, reconegut docent a l’ESMUC, adopta una mirada introspectiva: “no em sent compositor… sinó un radiòleg que contempla les pròpies radiografies”

Les peces són majoritàriament breus (≈3 min) i evocatives, centrades en l’expressió d’estats d’ànim o pintures mentals. Inclouen títols com:

• Camí de la sínia (1979)
• Trac (2001)
• D (2020), Equip‑o (2002)
• Pullman sulla neve (1988)
• Una llarga història (suite amb moviments: Pensioso, Furioso, Líric, Nostàlgic)
• Seoraksan, Xic Vals
• El rayo que no cesa, Havanera per a la fi del món
• Tanca amb Trac (Remix de Francesco Tristano)

L’ordre no és cronològic; evoca el flux de consciència de l’artista, com si cada peça fos un fragment de memòria que connecta amb altres estats interiors.

Composicions de caràcter poètic, líric i contemplatiu, amb moments de tensió i alliberament. El repertori inclou harmonies que remeten a Mompou i Satie (Havanera), passatges rítmics pròxims al món de Prokófiev o Bartók (Trac, Equip‑o) i textures quasi minimalistes (Seoraksan).

El so és net, ric en matisos i silencis; el piano transmet un diàleg personal entre llum i foscor, memòria i expectació.

Valoració crítica

• Seleccionat com un dels “10 millors discs de clàssica del 2023” per Enderrock, que destaca la seva sensibilitat creativa i interpretativa.
• Revistes com Sonograma Magazine i Revista Musical Catalana enmarquen l’àlbum com un quadern interior ideal per escoltar amb calma i recolliment: una experiència sonora introspectiva i reflexiva.

Compositor: Jordi Camell

Intèrprets: Jordi Camell